Tècnica fotogràfica

Observant les fotografies d'aquesta web potser us hauran sorprés aquelles on l'odonat apareix sobre un fons blanc i es veuen tots els detalls amb molta claredat.

Per fer aquestes fotografies s'ha utilitzat el següent aparell:

Es tracta de dos panells plans separats per tires de goma. El panell inferior és un metacrilat translúcid blanc, que és el que dona el fons de la foto, i el superior és un vidre normal una mica gruixut per aguantar el treball de camp.

Els dos panells duen enganxats uns requadres de goma de 4 mm de gruix. Així segons si els dos panells es situen amb un gruix de goma o amb dos gruixus podem tenir una càmara d'aire entre superfícies de 4 mm o de 8 mm, segons si l'odonat és més petit o més gros.

Normalment el que faig és posar l'odonat sobre el panell inferior i col·locar el superior amb compte a sobre. Cal anar amb molt de compte de posar el vidre sense aixafar el cos o els ulls dels odonats!

Les fotografies les faig sempre amb flaix per obtenir resultats uniformes i independents de la climatologia. Utilitzo una màquina digital i així puc veure al moment si la foto és prou bona o si cal repetir-la. El procés, quan es té un xic de pràctica, només dura uns segons!, després només cal alliberar l'odonat que segueix viu i ben viu.

Els avantatges d'aquest sistema son clars:

• Fotografia de qualitat i uniforme

• Fotografia "d'estudi" feta al camp mateix

• S'utilitzen animals vius sense maltractar-los

• Ràpid i senzill

Inconvenients detectats fins ara:

• Inicialment vaig utilitzar un metacrilat transparent i lleuger enlloc del vidre però aquest material es ratllava fàcilment i amb el flaix es veien les ratlles ja al primer dia d'ús.

• Els gruixus de 4 mm i 8 mm van be per quasi totes les espècies menys per les més petites (tipus Ischnura ) que no queden immovilitzades i costa fer la foto lateral i en les espècies més grans ( Anax i Cordulegaster per exemple) on cal donar més gruix entre vidre i fons per no fer-los malbé. En una versió posterior de l'aparell intentaré jugar amb diferents jocs de requadres de goma intercambiables que em permetin triar gruixus més prims i més gruixuts.

• En una versió posterior he canviat el vidre frontal per un vidre anti-reflexant.

• Ara també utilitzo un nou sistema de flashos, amb un flash mestre a un cantó i un flash essclau a l'altre cantó. Els dos flashos i la càmara es troben units per un pasamà d'alumini.

Bernat Garrigós